Com
Com. Encuentra docenas de com con fotos para copiar y compartir.
Regreso Al Mar
Siempre es el mar donde mejor se quiere,
fué siempre el mar donde mejor te quise;
al amor, como al mar, no hay quien lo alise
ni al mar , como al amor, quien lo modere.
No hay quien como la mar familiarice
ni quien com la ola persevere,
ni el que más diga en lo que vive y muere
nos dice más de lo que el mar nos dice.
Vamos de nuevo al mar;quiero encontrarte
la hora más azul para besarte
y el lugar más allá para quererte,
donde el agua es al par agua y abismo,
en la alta mar, en donde el aire mismo
se da un aire al amor y otro a la muerte.
Siempre es el mar donde mejor se quiere,
fué siempre el mar donde mejor te quise;
al amor, como al mar, no hay quien lo alise
ni al mar , como al amor, quien lo modere.
No hay quien como la mar familiarice
ni quien com la ola persevere,
ni el que más diga en lo que vive y muere
nos dice más de lo que el mar nos dice.
Vamos de nuevo al mar;quiero encontrarte
la hora más azul para besarte
y el lugar más allá para quererte,
donde el agua es al par agua y abismo,
en la alta mar, en donde el aire mismo
se da un aire al amor y otro a la muerte.
Andrés Eloy Blanco
El escritor Vargas LLosa ha recibido el Prwmio Nobel a Literatura año 2010. Sus palabras de agradecimiento tienen gran valor ya que ellas resumen una interesante vida y muestra que el esfuerzo finalmente premia.
Se sugiere la lectura de estas palabras para lo cual es posible hacerlo entrando en LA NACION COM AR y marcando en el "buscador": "ELOGIO DE LA ESCRITURA Y LA FICCION".
Debe tenerse la seguridad de que se accedera a un texto que se justifica leer, meditar y releer.
Se sugiere la lectura de estas palabras para lo cual es posible hacerlo entrando en LA NACION COM AR y marcando en el "buscador": "ELOGIO DE LA ESCRITURA Y LA FICCION".
Debe tenerse la seguridad de que se accedera a un texto que se justifica leer, meditar y releer.
Jose Javier de la Cuesta Avila
En el mundo caminamos buscando un porqué para vivir en paz..¿será posible encontrar el final del camino con buen resultado?...Si hacemos las cosas com son debidas ..puede que si..¿probamos?
Josefina Camacho
Ja fa massa temps que no et tinc al meu costat.
El despertar cada día es fa dificil si no et tinc al meu costat!!
Tindria tantes coses que explicar-te.
On estas? Estàs bé?
Et trobem tots molt a falta.
LA teva partida va ser molt ràpida, sense despedides, ni abraçades, ni petons.
Et trobo tant a faltar...
Et necessito al meu costat, tinc por...
Por de la vida, por de el que em depara el meu destí, pero se que si tu ets allà no dec de tenir por.
Espérem, em reuniré amb tú. No tindré pressa mare,gaudiré de la vida com tu em vas ensenyar desde ben petita. Lluitaré per la meva felicitat amb les persones que més estimo.
La debilitat a vegades s´apodera de mi, ajuda´m mare t´ho demano. Treu els nuvols que em rodejant i deixa que el cel sigui lliure de qualsevol tempesta.
Ara mateix em sento amb calma, poguer parlar amb tu crec que a la mateixa vegada em dona forces per continuar... t´ho agraeixo mare!!
Cuida de tots nosaltres desde el teu trocet de cel, que de tant segur ens guardes una miqueta per a tots nosaltres.
Et recordaré cada dia, t´ho prometo!!
El despertar cada día es fa dificil si no et tinc al meu costat!!
Tindria tantes coses que explicar-te.
On estas? Estàs bé?
Et trobem tots molt a falta.
LA teva partida va ser molt ràpida, sense despedides, ni abraçades, ni petons.
Et trobo tant a faltar...
Et necessito al meu costat, tinc por...
Por de la vida, por de el que em depara el meu destí, pero se que si tu ets allà no dec de tenir por.
Espérem, em reuniré amb tú. No tindré pressa mare,gaudiré de la vida com tu em vas ensenyar desde ben petita. Lluitaré per la meva felicitat amb les persones que més estimo.
La debilitat a vegades s´apodera de mi, ajuda´m mare t´ho demano. Treu els nuvols que em rodejant i deixa que el cel sigui lliure de qualsevol tempesta.
Ara mateix em sento amb calma, poguer parlar amb tu crec que a la mateixa vegada em dona forces per continuar... t´ho agraeixo mare!!
Cuida de tots nosaltres desde el teu trocet de cel, que de tant segur ens guardes una miqueta per a tots nosaltres.
Et recordaré cada dia, t´ho prometo!!
meritxell
Per Sempre.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.
Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- Sí, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- D’acord vaig...
I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.
Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- Sí, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- D’acord vaig...
I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.
Vero Valero
como has podido creer ke tu olvido causara lo mismo en mi??
tan poco has valorado este amor???
no importa
os dire que sere com el jardinero
q por la rosa recibe mil y una espinas
¿ y que mas da intentarlo de nuevo si os amo tanto?
aun me keda mucho para dar
mucho x recorrer
mucho por sufrir
y mucho por amarte
despues de todo
lo único ke kiero eres tu
tan poco has valorado este amor???
no importa
os dire que sere com el jardinero
q por la rosa recibe mil y una espinas
¿ y que mas da intentarlo de nuevo si os amo tanto?
aun me keda mucho para dar
mucho x recorrer
mucho por sufrir
y mucho por amarte
despues de todo
lo único ke kiero eres tu
yanett
si pudieramos darnos cuenta primero en donde estamos y hacia donde nos vamos,seriamos mas capaces de juzgar que hacer y com hacerlo...
Abraham Lincoln
Yo se que nunk me llegaras a kerer com yo te kiero...
pero tenlo x seguro que el amor q x ty sientose acabara poco a poco te prometo
pero tenlo x seguro que el amor q x ty sientose acabara poco a poco te prometo
kisiera ser un pajarito com patitas de algodon para pasarme en tu pecho y robar tu corazon
yennifer santo
La vida está hecha tanto en la perpetuación de sí misma com en la superación de sí misma; si lo único que hace es mantenerse ella misma, entonces la vida es solo no morir.
Simone de Beauvoir
San Francisco es un lugar interesante. Siempre ha sido un buen ambiente tan culturalmente diversa, que todavía lo es, pero hay una gran cantidad de dinero en la actualidad y un montón de punto com de lo que es un poco diferente de lo que solía ser.
Les Claypool
Lo que desea es algo que alguien más tiene, pero eso no significa que lo que tienen no es hermoso, porque la gente siempre quiere lo que tiene, y siempre quieren lo que tienen - nadie es 100 por ciento como, ' Sí, yo soy el punto com bomba - de pies a cabeza '!
Rihanna
Hice una alianza com Dios: que El no me mande visiones, ni sueños, ni siquiera ángeles. Estoy satisfecho con el don de las Escrituras Sagradas, que me dan instrucción abundante y todo lo que preciso conocer tanto para esta vida cuanto para lo que ha de venir
MartÃn Lutero
Los delirios eran escasos com tiburones atrapados en las redes repletas de peces comunes
Ismail Kadare
Aparta tu nariz de mis asuntos,
saca tu pagaré de tu alcancía,
estoy más solo cuando estamos juntos
que con tu puto com por compañía.
saca tu pagaré de tu alcancía,
estoy más solo cuando estamos juntos
que con tu puto com por compañía.
JoaquÃn Sabina