Autores

Populares

Recientes

Temáticas


Frases para Facebook

frases de amor

frases romanticas

frases cortas de amor

frases de desamor

te extraño

frases de despedida

poemas de desamor

frases para enamorar

frases tristes

frases de reflexion

frases de agradecimiento

frases lindas

frases de amistad

frases de aliento

frases para pensar

Lucia�rnaga ( 2 )

Lucia�rnaga. Encuentra docenas de lucia�rnaga con fotos para copiar y compartir.


Casi se me acaba la fe, casi se me escapa el amor, casi se me quiebra la inocencia, se me agota toda la fuerza para luchar un día mas, casi me rendí... hasta que pensé en ti.


Soraya


Telaraña

A Lucía Mera

Por entre la luz
y el polvo
de las esquinas,
tú,
telaraña
de asombro
por los recuerdos.

De "La Ciudad" 2001


Antonio María Flórez




Lucía

Lucía es rubia y pálida. Sus quietas
pupilas de princesa vagamente
miran hacia el ocaso, y en su frente
se muere una ilusión. Las violetas

de sus grandes ojeras melancólicas
parece que presienten el intenso
olor del camposanto y el incienso
de preces funerarias y católicas.

Sobre su falda tiene un libro abierto...
Mueve el aire los árboles del huerto,
y a la hoja del libro va una hoja

otoñal...

( En el libro se refiere
cómo besa una hoja que se muere
a una rosa carnal que se deshoja... )

Qué sutil gracia
tiene tu amor, Amada!

Hoy las rosas eran más rosas
y las palomas blancas, más blancas
y la risa del niño paralítico
del paseo de invierno estaba

suspensa, quieta, azul y diluida
para ti y para mí.

¡Qué sutil gracia
tiene tu amor, Amada!


Dámaso Alonso


Canción A La Cadena Del Blanco Amor

Ayer te volví a ver, barrio de mis once años
y encontré la mitad de mi nostalgia
apoyada en una clara cruz de malva,
custodiando una sal de blanca usanza,
sobre el delgado muro de tu casa.

Miré tu monasterio en la colina,
con tres siglos de paz en los aleros
y con palomas que abren en el cielo
su corazón de musical garbanzo.

Oí cantar los gallos, como entonces,
con sus sombreros de oro y hojas frescas;
miré la casa en que moría siempre
por hambre, por olvido y por decoro,
caballero macilento y solo.

Y vi un copo de lana que nevaba
en la biografía de la abuela.
El ángel de la rueca tenía sueño
y en sus alas de pana, la tristeza
había doblado en dos la antigua rueda.

Cómo te recordé dulce Lucía muerta,
con tu cesto de pan fuera de tiempo,
llorando de vacío en la vereda...
Desde entonces estás blanca de enero,
perdida en la salud azul del cielo
y para ya no despertarte... sueño.


César Dávila Andrade


Descifro las peores escrituras.
El título me hizo estremecer: "Lucía Vermehren: un recuerdo". Leí el poema y me pareció la fijación débil y perifrástica de sentimientos intensos; pero éste es un juicio posterior y confieso que esa noche solo pude expresar una intensa, aunque violenta, emoción. Una emoción, indudablemente, es una forma humildísima de crítica.


Adolfo Bioy Casares


Per Sempre.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.

Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?

- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.

Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...


Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..

De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?

- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!

- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.

- Per favor...

- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.

- Val, adéu!

Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.

Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?

- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.

- Tinc nuvi.

Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.

- De debò, li diuen Jordi.


Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...

Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?

- Sí, bé, no ho se...

- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?

- D’acord vaig...

I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.

Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.

I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.


Vero Valero




Rehnquist era amable y sin pretensiones. Llevaba zapatos Hush Puppy rascado. Esa fue mi primera lección. El hábito no hace al monje. La Justicia lucía patillas largas y gafas de Buddy Holly mucho después de que estaban de moda. Y llevaba lazos fuertes que estoy seguro nunca estaban de moda.


John Roberts


contó Lucía a la policía fue que había estado preparando esa muerte durante diez años. ?Antes no podía matarla porque estaba débil. Pero en estos diez años, desde el día de mi aborto hasta hoy, me fui entrenando y poniendo fuerte para matar a mamá. Es raro, pero la verdad es que yo no podía vivir si ella también estaba viva?.


Marisa Grinstein


¿Para qué he vivido, Lucía? Antes de morir tengo que averiguar para qué estoy en este mundo. Es verdad lo que dices, he estado tanto tiempo anestesiado, que no sabría por dónde comenzar a vivir de nuevo.
? Si me dejas, te puedo ayudar.
? ¿Cómo?
? Se empieza con el cuerpo. Te propongo que juntemos los sacos y durmamos abrazados. (...)


Isabel Allende




(...) Lucía comprendió que la muerte no era un final, no era ausencia de vida, sino una poderosa ola oceánica, agua fresca y luminosa, que se la llevaba a otra dimensión.


Isabel Allende


Anoche cuando dormía

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que una fontana fluía
dentro de mi corazòn.
Di: ¿por qué acequia escondida,
agua, vienes hasta mí,
manantial de nueva vida
en donde nunca bebí?

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que una colmena tenía
dentro de mi corazòn;
y las doradas abejas
iban fabricando en él,
con las amarguras viejas,
blanca cera y dulce miel.

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que un sol ardiente lucía
dentro de mi corazòn.

Era ardiente porque daba
calores de rojo hogar,
y era sol porque alumbraba
y porque hacía llorar.

Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazòn.


Antonio Machado


Cuando George hizo Imperio yo no estaba, todavía no tenía una particular idea de cómo interpretar al Emperador o cómo desarrollar el personaje. Y él tampoco tenía noción de su historia anterior. Entonces puso a una persona con máscara y con una voz tenebrosa, pero realmente no lucía auténtico viendo la saga entera desde el Episodio I. No tenía ningún sentido. Ya que yo era el Emperador en los otros films, pensé que era apropiado insertarme también en Imperio, y George estuvo de acuerdo conmigo" Sobre el reemplazo de Clive Revill en el DVD del Imperio Contraataca.


Ian McDiarmid


Además, aquella noche era distinta. La luna lucía llena en el cielo, brillando en las alturas como un dólar de plata, y el aparcamiento delantero del 26 estaba vacío.


Stephen King




Dentro de mí hay un león enfrenado:
De mi corazón he labrado sus riendas:
Tú me lo rompiste: cuando lo vi roto
Me pareció bien enfrenar a la fiera.

Antes, cual la llama que en la estera prende,
Mi cólera ardía, lucía y se apagaba:
Como del león generoso en la selva
La fiebre se enciende; lo ciega y se calma.

Pero, ya no puedes: las riendas le he puesto
Y al juicio he subido en el león a caballo:
La furia del juicio es tenaz: ya no puedes.
Dentro de mí hay un león enfrenado.


José Martí


Dejar un pasado atras lleno de dolor para comenzar a disfrutar de un presente feliz y proyectar un futuro soñado, no es poca cosa... Pero si no se tiene el coraje suficiente para sortear los abstaculos que se presentan, el futuro queda en un sueño... el presente no existe y el pasado jamas se ira...


Esteban Carboni


No se hablar con palabras hermosas
ni se combinarlas para formar frases preciosas

pero mi mas grande sentir es saber que estas aqui(en mi corazon) y que yo estoy ahi... En tu corazon


Uriel