Per
Per. Encuentra docenas de per con fotos para copiar y compartir.
Nunca has pensado que el amor," per ce" es una quimera? El amor perfecto es el amor de Dios. El sentimiento al cual te refieres se perfecciona según tu voluntad y tu admiración, para que exista amor real debes admirar a quien amas...
Dibi
Ja fa massa temps que no et tinc al meu costat.
El despertar cada día es fa dificil si no et tinc al meu costat!!
Tindria tantes coses que explicar-te.
On estas? Estàs bé?
Et trobem tots molt a falta.
LA teva partida va ser molt ràpida, sense despedides, ni abraçades, ni petons.
Et trobo tant a faltar...
Et necessito al meu costat, tinc por...
Por de la vida, por de el que em depara el meu destí, pero se que si tu ets allà no dec de tenir por.
Espérem, em reuniré amb tú. No tindré pressa mare,gaudiré de la vida com tu em vas ensenyar desde ben petita. Lluitaré per la meva felicitat amb les persones que més estimo.
La debilitat a vegades s´apodera de mi, ajuda´m mare t´ho demano. Treu els nuvols que em rodejant i deixa que el cel sigui lliure de qualsevol tempesta.
Ara mateix em sento amb calma, poguer parlar amb tu crec que a la mateixa vegada em dona forces per continuar... t´ho agraeixo mare!!
Cuida de tots nosaltres desde el teu trocet de cel, que de tant segur ens guardes una miqueta per a tots nosaltres.
Et recordaré cada dia, t´ho prometo!!
El despertar cada día es fa dificil si no et tinc al meu costat!!
Tindria tantes coses que explicar-te.
On estas? Estàs bé?
Et trobem tots molt a falta.
LA teva partida va ser molt ràpida, sense despedides, ni abraçades, ni petons.
Et trobo tant a faltar...
Et necessito al meu costat, tinc por...
Por de la vida, por de el que em depara el meu destí, pero se que si tu ets allà no dec de tenir por.
Espérem, em reuniré amb tú. No tindré pressa mare,gaudiré de la vida com tu em vas ensenyar desde ben petita. Lluitaré per la meva felicitat amb les persones que més estimo.
La debilitat a vegades s´apodera de mi, ajuda´m mare t´ho demano. Treu els nuvols que em rodejant i deixa que el cel sigui lliure de qualsevol tempesta.
Ara mateix em sento amb calma, poguer parlar amb tu crec que a la mateixa vegada em dona forces per continuar... t´ho agraeixo mare!!
Cuida de tots nosaltres desde el teu trocet de cel, que de tant segur ens guardes una miqueta per a tots nosaltres.
Et recordaré cada dia, t´ho prometo!!
meritxell
Per Sempre.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.
Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- Sí, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- D’acord vaig...
I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.
Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- Sí, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- D’acord vaig...
I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.
Vero Valero
Yo creo que hay un elemento espiritual en el mundo, sí. ¿He experimentado de primera mano un fantasma, per se? No. Creo que he experimentado sentimientos o algún tipo de presencia. Pero desde luego no he visto ningún tipo de entidad transparente corriendo.
Carrie Preston
Yo no soy un activista per se, pero tengo fuertes sentimientos acerca de las cosas. La gente puede ir a las celebridades por estar mal informados o ingenuo, pero yo tengo derecho a decir lo que yo creo.
Ed Harris
Con el tiempo todo se conecta - personas, ideas, objetos. La calidad de las conexiones es la clave para la calidad per se.
Charles Eames
Las carreras de caballos ya tiene la tasa de mortalidad más alta de cualquier deporte en el mundo per cápita de las personas que lo hacen. Si te estrellas en Nascar usted todavía tiene una barra antivuelco y una jaula, y un montón de protección. Está construido a chocar, pero si te caes de un caballo de carreras, todos sabemos lo que puede suceder, por lo que es tremendamente peligroso.
Gary Ross
Estoy muy preocupado por lo que está pasando en las noticias, pero yo no me llamaría un animal político, per se. Presto más atención durante los años de elecciones, o si veo algún tema o asunto que me preocupa. Pero yo nunca me llamaría un animal político o adicto a la política.
Keegan-Michael Key
El placer se convierte en un valor, a fin teleológico en sí mismo. Es probablemente más occidental que EE.UU. per se.
David Foster Wallace
No es tanto la religión per se, es falsa certeza que me preocupa, y la religión solo tiene más que su parte justa de la falsa certeza o dogmatismo. Estoy muy preocupado cuando veo a personas que dicen conocer las cosas es evidente que no podemos saber.
Sam Harris
Todo dolor es per se y, especialmente, en exceso, destructivo y fatal en su naturaleza y efectos.
James Young Simpson
Yo no quiero ser famoso per se, pero quiero escribir libros durante el tiempo que pueda. Y tengo pensado escribir mucho.
Amanda Hocking
No tengo una pasión ardiente de vivir en Estados Unidos per se, pero sin duda me gustaría trabajar allí.
Cillian Murphy
En términos per cápita, el Reino Unido es responsable de más del dióxido de carbono en la atmósfera ya que cualquier otra nación en la tierra, ya que ha estado ardiendo desde los albores de la Revolución Industrial.
James Hansen
Si nos fijamos en las bajas, se encuentran los países que tenían tasas de pérdidas mucho más altas per cápita que los EE.UU.. Dinamarca viene a la mente, el Reino Unido, han sufrido grandes pérdidas en varios puntos, los alemanes también.
David Petraeus
Entre 2001 y 2011, Brasil elevó de 20 millones de personas de la pobreza y en su creciente clase media, y en el último cuarto del siglo XX, producto interno bruto de Botswana per cápita creció más rápidamente que la de cualquier otro país del planeta. El otrora llamado 'Tercer Mundo' está acercándose a su manera en el 'Primer Mundo'.
Peter Blair Henry
No me gustaría hacer una película de Bollywood per se, pero me gustaría hacer una película india de lengua. Por alguna razón creo que Bollywood se ha convertido en sinónimo de cine comercial, que es la canción y la danza y todo lo que es más grande que la vida, y estoy interesado en la realidad.
Freida Pinto
Che un giudice spagnolo in vena di protagonismo abbia chiesto all' Inghilterra la consegna di un ospite straniero andato a Londra in forma privatissima per ragioni di salute, non mi stupisce: un Di Pietro può nascere dovunque. Ma che l'Inghilterra si proponga di consentire, non mi stupisce. Mi sbalordisce, come ha sbalordito e indignato la signora Thatcher che aveva ospitato in casa il Generale. Ma ancora di più mi sbalordirebbe che la Giustizia spagnola, cioè di un Paese che non solo ha accettato per quarant'anni il potere di un Generale, ma gli ha consentito (per sua fortuna) di disporne anche dopo morto, portasse davanti a una Corte di Giustizia quello cileno. Per non parlare delle conseguenze che tutto questo potrebbe provocare in Cile dove, nel caso che il governo Frei si mostrasse esitante e accomodante, le Forze Armate potrebbero riprendere il potere per rompere i rapporti diplomatici con Spagna e Inghilterra e dimostrare al mondo che i processi alla Norimberga hanno fatto il loro tempo. Se a qualcuno il Generale cileno Pinochet deve rendere conto del suo operato, è soltanto al Cile e ai suoi tribunali. E se io fossi un cileno che ha votato Frei (come certamente avrei fatto se fossi stato un cileno), in questa occasione mi schiererei con le Forze Armate. Con tanti saluti a tutto il sinistrume italiano passato, presente e futuro.
Indro Montanelli
He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.
LluÃs Maria Xirinacs
[... ]Mussolini si comportò come un vigliacco, senza un gesto, senza una parola di fierezza. Presentendo l'insurrezione si era rivolto al cardinale arcivescovo di Milano chiedendo di potersi ritirare in Valtellina con tremila dei suoi. Ai partigiani che lo arrestarono offrì un impero, che non aveva. Ancora all'ultimo momento piativa di aver salva la vita per parlare allá radio e denunciare Hitler che, a suo parere, lo aveva tradito nove volte[... ].
Sandro Pertini