Preferir
Preferir. Encuentra docenas de preferir con fotos para copiar y compartir.
El mayor crimen es preferir la vida al honor y, por vivir la vida, perder la razón de vivir.
Juvenal
Es bello obtener la realeza como premio a la justicia; pero es más bello aún preferir la justicia a la realeza
Plutarco
Siempre se debe preferir el bien general al particular. Nuestro beneficio particular no debe tomarse en cuenta cuando se trata del bien común
Don Bosco
Nada que hacer para el más débil,al ver que sus iconos solo caen como colillas,por preferir morir de pie que vivir de rodillas
Nach
Tríbada Falsaria
Que torpemente, Lesbia,
ofenderme procuras.
Considera, por caso, el venenoso infundio
que sobre mí propala tu tierna sobrinilla,
esa nauseabunda literata en vernáculo
que languidece -es obvio- por mi eterno desdén.
Sé que de ti procede, pero no ha de ayudarte
mi inmerecida fama de catador de virgos,
pues desoíste antes el consejo del Griego.
En materia de fábulas, se debe preferir
lo verosímil imposible
a lo posible inverosímil.
"Suma de varia intención" 1987
Que torpemente, Lesbia,
ofenderme procuras.
Considera, por caso, el venenoso infundio
que sobre mí propala tu tierna sobrinilla,
esa nauseabunda literata en vernáculo
que languidece -es obvio- por mi eterno desdén.
Sé que de ti procede, pero no ha de ayudarte
mi inmerecida fama de catador de virgos,
pues desoíste antes el consejo del Griego.
En materia de fábulas, se debe preferir
lo verosímil imposible
a lo posible inverosímil.
"Suma de varia intención" 1987
Jon Juaristi
Prefiero verte con ella.. prefiero incluso morir.. prefiero amarte en silencio .. antes que verte sufrir.
Beita
Todos deberiamos ser un peter pan; pero solo debemos olvidarnos de wendy; esa historia es tan correcta, si peter se hubiese alejado de la chica egoista que decidio dejarlo, para vivir una vida de estreses, humo y aburrimiento, en vez de preferir la magica vida que se esconde tras el grandioso chico con apariencia normal, y una personalidad que busca llevarte a nunca jamas, el chico que tan solo con una de sus calidas miradas, puede llevarte al cielo, un chico que te envuelve en abrazos y un tipo de hechiso que hace que lo quieras por siempre; hubiese tenido un final mucho mas feliz; pues en mi opinion, es un historia bastante egoista!
Ileana H.
Yo siempre voy a preferir jugar con mujeres y pasar todo rato con mujeres, y siempre voy a ser feminista.
Courtney Love
Para hacer realidad ese nuevo mundo que debemos preferir los valores de la libertad y la igualdad por encima de todos los otros valores - por encima de la riqueza personal, poder técnico y el nacionalismo.
Herbert Read
Es muy razonable que preocuparse por el daño causado por la religión organizada, y preferir acuerdos privados más flexibles y más.
Mary Douglas
Es nuestra mejor obra que Dios quiere, no la escoria de nuestro agotamiento. Creo que se debe preferir la calidad a la cantidad.
George MacDonald
Preferir el mal al bien no está en la naturaleza humana, y cuando un hombre se ve obligado a elegir entre dos males, nadie va a elegir el mayor cuando tenga la menor.
Platón
A mi me gusta escribir de las experiencias de la vida real. El público parece preferir las cosas que no podría haber inventado.
Rebel Wilson
Las personas tienden a preferir el rendimiento de un atleta, pero si no tienes una idea de la persona, que no son muy emotiva acerca de ellos.
Daley Thompson
Exhortar a toda tu família a menudo que todos los que sirven a los conoceréis a servir a Dios ya usted, fiel y concienzudamente, y por la voluntad de Dios a preferir en todas las cosas para hacer tu voluntad y placer en todas las cosas que no están en contra de Dios.
Robert Grosseteste
Las nuevas industrias son industrias inteligentes y los llamados trabajadores del conocimiento tienden a preferir estar cerca de otras personas que son lo mismo. Piense en la Ciudad de Hollywood. Las personas se agrupan. Esto significa que ha ganado las regiones, tales como Londres y Cambridge, y la pérdida de las regiones. Las personas que quieren ser los mejores abogados en Sunderland son arrasadas por Londres.
Evan Davis
Para saber lo que usted prefiere en lugar de humildemente diciendo amén a lo que le dice al mundo que usted debe preferir, es haber mantenido viva su alma.
Robert Louis Stevenson
Creo que la "tradición" es en el pasado - ¿Y cómo puede alguien realmente "miedo" a color? Un hombre puede preferir marina de color turquesa, pero un hombre seguro de sí mismo podía usar cualquier color y él lo sabe. Es una distinción de confianza.
Jean Pigozzi
Per Sempre.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.
Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- Sí, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- D’acord vaig...
I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roí passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta l’amor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava l’amor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el día a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també m’han aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res d’elles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res d’elles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromís. Mai.
Un día al institut...
- Tenim que anar-se’n de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que s’ho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- D’acord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però pràcticament em van obligar.
Una volta allí ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allí estava Jordi.. tal volta hem va cridar l’atenció per ser tan tímid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. així i tot.. no li vaig donar cap importància.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- D’acord, et menjaràs un tros del meu entrepà.
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota l’estona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matí.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré ací i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després t’envie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no m’agradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava l’estomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... màgic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el día amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no m’ho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament “T’agradaria mantindre una relació? “ en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un día sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans conta’m que tal t’ho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després d’una llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa així...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, d’amor, de molt d’amor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- Sí, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- D’acord vaig...
I quan acatxe la mirada allí estava ell, rient-se i dient-me “ Doncs, no fa molt de fred eh amor..” Vaig baixar corre’ns i ens vam besar, allí davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans d’anar-se’n:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que m’estimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I així va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa s’acomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.
Vero Valero
Mira, yo creo que si se acaba de convertirse en quién se acuesta con quién, entonces no hay razón para preferir una parte sobre la otra, porque la verdad es que todos somos pecadores.
Paul Begala
El hombre bueno, a menudo aparece gauche simplemente porque no se aprovechan de los innumerables pocas posibilidades medias de lo obligó a mirar con estilo. Preferir la verdad a la forma, no es constante en el trabajo de la fachada de su apariencia.
Alanis Morissette
No es contrario a la razón preferir la destrucción de todo el mundo para el rascado de mi dedo.
David Hume
Nunca me odiaba cualquier deporte en particular, sino de todos los deportes, solía preferir los juegos de equipo para correr y correr y ese tipo de cosas.
Rachel Stevens
El amor es exclusivo; la caridad no lo es: preferir a una persona entre otras es un pecado contra la caridad.
Octavio Paz