Autores
Populares
Recientes
Temáticas
Frases para Facebook
frases de amor
frases romanticas
frases cortas de amor
frases de desamor
te extraño
frases de despedida
poemas de desamor
frases para enamorar
frases tristes
frases de reflexion
frases de agradecimiento
frases lindas
frases de amistad
frases de aliento
frases para pensar
yaRa m.Ls.: nOsOtRoS MaTaMoS Al tIeMpO.......
Autores
yaRa m.Ls.
nOsOtRoS MaTaMoS Al tIeMpO....pErO Es eL TiEmPo qUiEn nOs eNtIeRRa....
yaRa m.Ls.
Gracias por enseñarme que el amOr estos meses junTo a ty han sido maravillosos ahora mi uniko miedo seria perderte pues si te vas... cOntigO te llevaras mis ganas de volver a sonreir mis ganas de creer nuevamente en el amOr solo te pido una cOsa permiteme estar a tu lado... siempre
Una Persona Tan Cerca Y Tan Lejos , Tan Linda Y Ala Vez Desconocida , Tan Simple Y Tan DifÃcil !
Suerte esa palabra que en el diccionario viene 19 veces, aveces tan difÃcil de conseguir, otras en cambio al alcanze de tu mano. Suelen decir que pisar una mierda con el pie derecho, encontrar un trebol de cuatro hojas, tener una herradura clavada en la puerta, que un pajaro te cague en la cabeza, cruzar los dedos, tener una pata de conejo, tocar madera, el numero siete... Te da buena suerte en cambio creer en ello es una ilusion, quien sabe si tener suerte es pura casualidad o una acción del destino, puede ser que el karma te de una oportunidad para ser feliz. La verdad no puedes comprar la suerte en un bote, no puedes buscar etenamente ese trebol de cuatro hojas, o cruzar los dedos continuamente, tampoco es posible tener suerte toda la vida, algunas veces tendras mala suerte, pero eso no es malo al contrario, volveras a tener suerte y saldras glorioso de esa etapa de tu vida, no olvides que nunca hay que dejar de buscar la suerte, pero tampoco obsesionarse, que siempre te estara esperando un trebol de cuatro hojas. Hay que aprovechar que la suerte este de nuestro lado, y ayudarla al igual que ella nos ayuda. La suerte no puede ser lo que te haga feliz sino los pequeños detalles de cada dia.
Per Sempre.
Tal volta les coses passen per alguna raó.
Tal volta lo roà passa per a donar pas a alguna cosa millor.
I tal volta, tan sols, tal volta lâamor pot ser per a sempre.
Jo solia ser eixa xica que no buscava lâamor, que era feliç passant bons moments amb els amics i familiars, viure el dÃa a dia... no hem feia falta res més. Per a mi tindre parella era una mica masoquista.
Aquest pensament el tenia, el més segur, per a ver viscut tantes situacions desastroses; ho explicaré millor: Des de que tenia tretze o catorze anys ha estat consolant a les meues amigues (eixes que están boges amb el seu primer amor adolescent) amb problemes del noviis, i als meus amics per problemes amb les novies, també mâhan aparegut velles amigues, que ja casi que no sabia res dâelles, plorant perquè el nuvi les havia deixat, i la cosa es que vaig deixar de saber res dâelles perquè van preferir anar amb el nuvi, que amb mi... irònic, ho sé.
Jo no volia cap relació amb compromÃs. Mai.
Un dÃa al institut...
- Tenim que anar-seân de festa aquest fi de setmana, amb Jordi i els amics.. que sâho passarem molt be! Ah, Sara tu també vens ¿val?
- Dâacord... però jo no vull arribar tard a casa.. i eixos amics vostres jo no els conec... però be...- En realitat no tenia cap gana de eixir del poble.. però prà cticament em van obligar.
Una volta allà ens vam fer un herbero i... a ballar! La veritat es que si que estava passant-ho molt bé...
Em van presentar a aquells amics.. i jo, que no solia fixar-me en els xics... allà estava Jordi.. tal volta hem va cridar lâatenció per ser tan tÃmid, o el seu somriure, o per la manera en la que ens vam mirar.. aixà i tot.. no li vaig donar cap importà ncia.
En el sopar, asseguda al costat de Jordi...
- Vols alguna cosa?
- No gracies, no tinc fam, i tampoc he dut diners...
- Dâacord, et menjarà s un tros del meu entrepà .
- Que? De debò, que no fa falta...
Al final, hem vaig menjar un torç del seu entrepà i vam estar parlant tota lâestona, com si el conegués de tota la vida, no vam parar de riure, i riure i riure..
De matÃ.
- Mare, espera que jo també vaig!
- Va, no tardes en arreglar-te...
Al centre comercial estava mirant uns tacons... quan sona el telèfon:
- Si?
- Sara, soc Lucia, passat a les 17.00 per ma casa que la meua mare ens acompanya a per unes coses que em vaig deixar al cotxe de Jordi!
- Estic a Valencia... no crec que puga anar, dinaré acà i tot.
- Per favor...
- Ho intentaré, ara després tâenvie un sms.
- Val, adéu!
Vaig esbufegar varies vegades després de penjar. Jo volia anar, i lo pitjor es que sabia perquè... per vorer a Jordi. No hem podia passar açò a mi! Però volia pensar que era una tonteria, que no mâagradava. El que estava fent era mentir-me a mi mateixa perquè dins meua hi havia alguna cosa que hem rebolicava lâestomac en tan sols pensar en ell.
Vaig convèncer a ma mare per tornar prompte.
<< A les 17.30 com a molt tard estic a ta casa>> Enviat.
Lucia va aconseguir eixes coses tan importants... Cinc euros; i ja que vam anar, doncs vam tornar a la festa. Vam ballar molt i...
...quan vaig voler donar-me conter ja estava massa a prop de Jordi, sentia el seu cos tan prop de mi, que vaig poder arribar a sentir els batecs del seu cor. Sentia el seu alè prop del meu nas, i no vam poder evitar-ho i els dos, vam arrimar els nostres llavis i ens vam besar, lenta i apassionadament, amb ganes, amb passió, va ser perfecte, va ser preciós, va ser... mà gic.
Vam passar quatre o cinc dies, parlant per el facebook, mòbil, etc. Pensava tot el dÃa amb ell, no feia altra cosa que pensar en quan tornaria a parlar en ell, i no mâho podia creure, no podia passar-me això a mi, vaig arribar a pensar que estava boga..
Va vindre al poble, vam estar tota la vesprada parlant, i hem va dir exactament âTâagradaria mantindre una relació? â en el moment hem vaig riure, ho va dir tant formal... i sense dubtar-ho ni un sol moment vaig dir molt clarament que si... Al arribar a casa ho vaig pensar i... que es el que havia fet? Jo?Jo amb nuvi? No podia ser... hem va costar assimilar-ho un dÃa sencer, i quan ja vaig ser capaç de creurem jo, vaig decidir contar-li-ho a Maria, la meua amiga (quasi germana) que com que estava de vacacions no va poder adonar-se de res..
- Maria?
- Hola Sara! Ja no sabia res de tu, tinc que contar-te coses del viatge. Però abans contaâm que tal tâho has passat.
- Tinc nuvi.
Silenci. Més silenci.
- Què? Deixat de bromes.
- De debò, li diuen Jordi.
Després dâuna llarga conversa Maria va arribar a creure-se-us encara que pensava que estava malalta o alguna cosa aixÃ...
Jordi i jo vam passar tants de moments junts... Moments bonics, dâamor, de molt dâamor, roïns, de tristor, moments durs, moments graciosos, de passió, de discussions, etc.
Un dia, hem crida per telèfon:
- Sara, al poble fa molt de fred?
- SÃ, bé, no ho se...
- Pots eixir al balcó i dis-me si fa fred o no?
- Dâacord vaig...
I quan acatxe la mirada allà estava ell, rient-se i dient-me â Doncs, no fa molt de fred eh amor..â Vaig baixar correâns i ens vam besar, allà davant de ma casa, davant el veïns, davant el sol, que ens mirava amb enveja.
Eixe mateix dia.. abans dâanar-seân:
- Fes-me la promesa de que sempre estarem junts.
- Per sempre.
I em va besar amb amor, amb molt de amor. Ell, que ho era tot, que hem va demostrar que mâestimava, ell, que per a mi era una droga,que sense ell jo moria poc a poc, ell que era la meua vida, si ell faltava al meu cor, el meu cor deixaria de funcionar. I aixà va ser.
Un accident amb el cotxe va ocórrer mentre conduïa cap a sa casa després de vindre a vorem, quan hem van avisar del accident, vaig plorar, i plorar, i plorar, els amics hem van ajudar, els pares també, però poc a poc jo anava morin dins meua i no volia sofrir més, no, no volia sofrir més, i vaig fer que aquella promesa sâacomplira. Vaig notar el metall gelat a la meua pell i després.. després.. res.